El glifosat és un herbicida d’ampli espectre àmpliament utilitzat que pertany al grup de compostos organofosfor. El glifosat és una de les eines de control de males herbes més importants en la producció agrícola global. S'utilitza principalment per controlar les males herbes en una àmplia gamma de cultius, no-cultius i horticultura i és popular per la seva efectivitat, baix cost i baixa toxicitat per al cultiu.
Propietats químiques i principis de l’acció del glifosat
El glifosat és conegut químicament com N- (fosfonometil) glicina, amb la fórmula química C₃h₈no₅p. Evita que les plantes sintetitzen aminoàcids essencials com la tirosina, el triptòfan i la fenilalanina alterant certs sistemes enzimàtics de la planta, provocant finalment la mort de les plantes. Concretament, el glifosat inhibeix un enzim en plantes anomenada 5- EnylCoumarate 3- hidroxilasa (EPSPS), que és un enzim clau en la síntesi d'aminoàcids aromàtics. Atès que les plantes no poden sintetitzar aquests aminoàcids, no poden créixer i desenvolupar -se adequadament, la qual cosa condueix a la mort i a la mort.
El glifosat és únic, ja que és molt eficaç a la majoria de les plantes, però té una baixa toxicitat per als mamífers. Aquesta propietat fa que el glifosat sigui ideal per al control de males herbes en camps agrícoles. Tanmateix, amb el pas del temps, l’ús del glifosat ha generat certa controvèrsia, sobretot preocupacions sobre el seu potencial dany al medi ambient i la salut humana.
Gàrees d'aplicació de lifosat
El glifosat, com a herbicida eficient i de baixa toxicitat, ha estat àmpliament utilitzat en molts camps com l’agricultura, l’horticultura i la silteritat. En la producció agrícola, el glifosat s’utilitza principalment per al control de males herbes anuals i perennes en camps agrícoles, especialment en el cultiu a gran escala de cultius alimentaris, com la soja, el blat de moro, el blat, el cotó i altres cultius, l’ús del glifosat és particularment freqüent.
1. Cultius d’aliments: el glifosat s’utilitza àmpliament en els tractaments de control de males herbes per als cultius d’aliments, especialment en el cultiu de cultius modificats genèticament (GM). Molts cultius transgènics (per exemple, soja tolerant al glifosat, blat de moro, etc.) s’han modificat genèticament de manera que puguin tolerar el ruixat de glifosat sense danys. Això permet als agricultors controlar el creixement de males herbes sense afectar el creixement dels cultius.
2. Àrees no de cultiu: el glifosat també s’utilitza àmpliament per al control de males herbes en zones no de cultiu com ara carreteres, ferrocarrils, horticultura i construcció d’edificis. En aquestes àrees, el glifosat s’utilitza per eliminar les males herbes i mantenir l’entorn ordenat.
3. Horticultura: a l’horticultura, el glifosat s’utilitza per gestionar les males herbes en jardins, gespes i cinturons verds, impedint efectivament que les males herbes competeixin amb plantes ornamentals per al creixement d’espai.
Impactes ambientals de glifosat i controvèrsies de salut
Malgrat l’important paper del glifosat en la producció agrícola, els seus possibles impactes ambientals i per a la salut han estat un tema de controvèrsia continuada. A continuació, es mostren algunes de les principals preocupacions mediambientals i de salut:
1. Contaminació ambiental: el glifosat és soluble en aigua i té un cert residu ambiental. Els residus de glifosat després de l’ús poden penetrar en fonts de sòl i d’aigua, provocant contaminació per les aigües subterrànies o eutrofització de masses d’aigua i afectant el medi ecològic. A més, hi ha un risc de toxicitat de glifosat en organismes aquàtics.
2. Aquesta resistència significa que l’efectivitat del glifosat disminueix gradualment i els agricultors han d’utilitzar dosis més altes o herbicides polvoritzadors amb més freqüència, donant lloc a la contaminació ambiental i a l’augment dels costos de control de males herbes. Segons la investigació, més de 40 poblacions de males herbes han desenvolupat resistència al glifosat a nivell mundial, especialment en països com els Estats Units i Austràlia.
3. Riscos potencials per a la salut: els efectes per a la salut del glifosat han estat un tema de gran preocupació. L’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar el glifosat com a “probablement cancerígen per als humans” (Grup 2A Carcinogen) el 2015. Aquesta conclusió es va basar en diversos estudis d’animals i estudis epidemiològics que van suggerir un possible vincle entre el glifosat i alguns càncers, particularment el limfoma no Hodgkin. Tot i això, altres agències, com l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), han conclòs que no hi ha proves suficients de carcinogenicitat per al glifosat i han conclòs que, a dosis normals d’ús, el glifosat suposa un baix risc per a la salut humana.
4. Impactes sobre la biodiversitat: l’ús del glifosat pot afectar la supervivència d’algunes plantes i animals que no són objectiu. Per exemple, el glifosat pot destruir hàbitats vegetals, que al seu torn afecta les poblacions animals que depenen d’aquestes plantes per a la supervivència. A més, a causa de les preocupacions sobre els efectes del glifosat sobre els microorganismes del sòl, alguns estudis han demostrat que el glifosat pot afectar la salut del sòl alterant els tipus i l’activitat dels microorganismes del sòl.
Reglament de glifosat i perspectives de futur
L’ús del glifosat i la seva regulació varia de país a país i regió. En alguns països, l’ús de glifosat està greument restringit o fins i tot prohibit, mentre que en d’altres segueix sent un herbicida comú en la producció agrícola. Les agències reguladores de cada país solen realitzar avaluacions de risc basades en els impactes ambientals i els riscos per a la salut del glifosat i regulen el seu ús en funció dels resultats d’aquestes avaluacions.
A mesura que es preocupen els possibles efectes per a la salut i els perills ambientals del glifosat, continuen creixent, molts països i regions han començat a explorar l’herbicida alternativa o mètodes més respectuosos amb el medi ambient de la producció agrícola. Per exemple, es promouen gradualment tècniques de control de males herbes biològiques, mètodes mecànics de control de males herbes i l’ús de la rotació de cultius.
En el futur, a mesura que la investigació científica continua, és probable que l’ús del glifosat s’enfronti a una regulació més estricta i a la innovació tecnològica. Tant si es tracta d’investigar alternatives al glifosat com a com reduir els seus impactes ambientals i per a la salut, els científics treballen activament per trobar maneres més segures i sostenibles de controlar les males herbes en l’agricultura.
Conclusió
Com a herbicida àmpliament utilitzat, el glifosat té un paper indispensable en la producció agrícola. Ha ajudat els agricultors a resoldre molts problemes de control de males herbes en virtut del seu rendiment de control eficient de males herbes i de baixa toxicitat. Tot i això, l’ús generalitzat del glifosat també ha provocat una sèrie de problemes com la contaminació ambiental, la resistència a les drogues i els riscos per a la salut. Com minimitzar els impactes negatius del glifosat sobre el medi ambient i la salut humana alhora que salvaguarda els beneficis de la producció agrícola serà una direcció important per al futur desenvolupament i desenvolupament de polítiques.
